17 research outputs found

    La sonoritat en les fricatives intervocàliques poloneses

    Get PDF
    El present treball es un estudi de la sonoritat en les consonants fricatives intervocàliques poloneses. L'estudi acústic s'ha realitzat pel mitjà del sistema CSL, en el que es poden observar simultàniament l'oscil·lograma, l'espectrograma, l'ona glotal i els impulsos glotals. S'han establert quatre patrons de sonoritat que poden presentar les fricatives i s'han relacionat amb factors de variabilitat com ara el punt d'articulació de la fricativa, la seva sonoritat subjacent, la posició respecte de l'accent, la posició dins la paraula, l'alçada de la vocal següent i la durada de la fricativa. Els resultats de l'anàlisi han posat de manifest variacions en el comportament glotal de les fricatives en funció del seu punt d'articulació, de la seva sonoritat subjacent, de l'alçada de la vocal següent i la relació de la durada de la fricativa amb el seu comportament glotal. S'observa una diferència en la durada entre les fricatives /-sord/ i les /+sord/ completament ensordides

    La sonoritat en les fricatives intervocàliques poloneses

    Get PDF
    El present treball es un estudi de la sonoritat en les consonants fricatives intervocàliques poloneses. L’estudi acústic s’ha realitzat pel mitjà del sistema CSL, en el que es poden observar simultàniament l’oscil·lograma, l’espectrograma, l’ona glotal i els impulsos glotals. S’han establert quatre patrons de sonoritat que poden presentar les fricatives i s’han relacionat amb factors de variabilitat com ara el punt d’articulació de la fricativa, la seva sonoritat subjacent, la posició respecte de l’accent, la posició dins la paraula, l’alçada de la vocal següent i la durada de la fricativa. Els resultats de l’anàlisi han posat de manifest variacions en el comportament glotal de les fricatives en funció del seu punt d’articulació, de la seva sonoritat subjacent, de l’alçada de la vocal següent i la relació de la durada de la fricativa amb el seu comportament glotal. S’observa una diferència en la durada entre les fricatives /-sord/ i les /+sord/ completament ensordides.This work is a study of voicing in Polish intervocalic fricative consonants. The acoustic study has been realized using a CSL system by which can be simultaneously observed a waveform, a spectrogram, the glottal wave, and glottal impulses. It has been established that these fricatives can appear in four voicing patterns. They have been correlated to variable factors such as the fricative’s place of articulation, its underlying voicing, its position with respect to the accent of the word in which it appears, its position within the word, the height of the following vowel, and the length of the fricative. Analysis of the results has shown variations in the glottal behavior in these fricatives due to their particular place of articulation, underlying voicing, the height of the subsequent vowel, and the relation between the length of the fricative and its glottal behavior. A difference in duration is observed between /-voice/ fricatives and those /+voice/ completely devoiced

    Fundamentos teóricos y metodológicos para el etiquetado semántico de CESS-CAT y CESS-ESP

    Get PDF
    The aim of this article is to establish the theoretical basis of the semantic annotation of the CESS-ESP and CESS-CAT corpora, by means of assigning to each predicate a Lexicosemantic Structure. The lexicosemantic patterns determine the argument structure, the correspondence between the arguments and the verb, and the diathesis alternations. The semantic annotation is carried out semi-automatically. As a result, a classification of predicates will be obtained and generalizations on the behavior of predicates will be drawn

    Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)

    Get PDF
    En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula "que" i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l'estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d'estudi

    Cell free circulating tumor DNA in cerebrospinal fluid detects and monitors central nervous system involvement of B-cell lymphomas

    Get PDF
    Limfoma no Hodgkin agressiu; Limfoma del SNCLinfoma no Hodgkin agresivo; Linfoma del SNCAggressive Non-Hodgkin's Lymphoma; CNS lymphomaThe levels of cell free circulating tumor DNA (ctDNA) in plasma correlated with treatment response and outcome in systemic lymphomas. Notably, in brain tumors, the levels of ctDNA in the cerebrospinal fluid (CSF) are higher than in plasma. Nevertheless, their role in central nervous system (CNS) lymphomas remains elusive. We evaluated the CSF and plasma from 19 patients: 6 restricted CNS lymphomas, 1 systemic and CNS lymphoma, and 12 systemic lymphomas. We performed whole exome sequencing or targeted sequencing to identify somatic mutations of the primary tumor, then variant-specific droplet digital PCR was designed for each mutation. At time of enrolment, we found ctDNA in the CSF of all patients with restricted CNS lymphoma but not in patients with systemic lymphoma without CNS involvement. Conversely, plasma ctDNA was detected in only 2/6 patients with restricted CNS lymphoma with lower variant allele frequencies than CSF ctDNA. Moreover, we detected CSF ctDNA in 1 patient with CNS lymphoma in complete remission and in 1 patient with systemic lymphoma, 3 and 8 months before CNS relapse was confirmed; indicating CSF ctDNA might detect CNS relapse earlier than conventional methods. Finally, in 2 cases with CNS lymphoma, CSF ctDNA was still detected after treatment even though a complete decrease in CSF tumor cells was observed by flow cytometry (FC), indicating CSF ctDNA better detected residual disease than FC. In conclusion, CSF ctDNA can better detect CNS lesions than plasma ctDNA and FC. In addition, CSF ctDNA predicted CNS relapse in CNS and systemic lymphomas.This work was supported by research funding from Fundación Asociación Española contra el Cáncer (AECC) (to JS, MC and PA); FERO (to JS), laCaixa (to JS), BBVA (CAIMI) (to JS), the Instituto de Salud Carlos III, Fondo de Investigaciones Sanitarias (PI16/01278 to JS; PI17/00950 to MC; PI17/00943 to FB) cofinanced by the European Regional Development Fund (ERDF) and Gilead Fellowships (GLD16/00144, GLD18/00047, to FB). MC holds a contract from Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (RYC-2012-12018). SB received funding from Fundación Alfonso Martin Escudero. LE received funding from the Juan de la Cierva fellowship. We thank CERCA Programme / Generalitat de Catalunya for institutional support

    Los grupos fricativa+nasal del polaco: realización sonora y fenómenos intermedios

    No full text
    This paper presents the results of a phonetic study on the occurrence of transition elements in Polish fricative + nasal clusters. The acoustic study has been carried out using the CSL system with simultaneous observation of the waveform, spectrograph, glottal waveform and glottal pulses. The results reveal differences in glottal activity depending on the fricative place of articulation and in the fricative duration with respect to the extent of glottal vibration. Differences in the glottal activity pattern and the transition elements between the fricative and the nasal have also been observed. In the fricative-nasal limit three phenomena have been found: a voiceless interval, a voiced interval and the absence of the interval. It has also been observed that the occurrence and the characteristics of the transition interval depend on the place of articulation of the fricative.El presente trabajo es un estudio de la sonoridad y de los fenómenos intermedios en la realización de los grupos consonanticos fricativa + nasal del polaco. El estudio acústico se ha realizado mediante el sistema CSL, en el que se pueden observar simultáneamente el oscilograma, el espectrograma, la onda glotal y los pulsos glotales. Los resultados del análisis han puesto de manifiesto variaciones en el comportamiento glotal de las fricativas en función de su punto de articulación y la relación de la duración de la fricativa con la duración de las vibraciones glotales. Entre las fricativas y las nasales se ha observado la aparición de fenómenos intermedios que se pueden presentar a la frontera, como la realización de un intervalo sordo, sonoro o la ausencia de intervalo. También se observa cierta dependencia entre el tipo de fenómeno intermedio, su frecuencia de aparición y el punto de articulación de la fricativa

    La sonoritat en les fricatives intervocàliques poloneses

    No full text
    El present treball es un estudi de la sonoritat en les consonants fricatives intervocàliques poloneses. L'estudi acústic s'ha realitzat pel mitjà del sistema CSL, en el que es poden observar simultàniament l'oscil·lograma, l'espectrograma, l'ona glotal i els impulsos glotals. S'han establert quatre patrons de sonoritat que poden presentar les fricatives i s'han relacionat amb factors de variabilitat com ara el punt d'articulació de la fricativa, la seva sonoritat subjacent, la posició respecte de l'accent, la posició dins la paraula, l'alçada de la vocal següent i la durada de la fricativa. Els resultats de l'anàlisi han posat de manifest variacions en el comportament glotal de les fricatives en funció del seu punt d'articulació, de la seva sonoritat subjacent, de l'alçada de la vocal següent i la relació de la durada de la fricativa amb el seu comportament glotal. S'observa una diferència en la durada entre les fricatives /-sord/ i les /+sord/ completament ensordides

    Fundamentos teóricos y metodológicos para el etiquetado semántico de CESS-CAT y CESS-ESP

    Get PDF
    El objetivo de este artículo es establecer los fundamentos teóricos para la anotación semántica de los corpora CESS-ESP y CESS-CAT, mediante la asignación a cada predicado de una estructura léxico-semántica que determina la estructura argumental, las relaciones temáticas de los argumentos respecto al verbo y las alternancias de diátesis que admite. El proceso de asignación de información semántica se realiza de manera semiautomática. Como resultado se obtiene una clasificación de los predicados que permite establecer generalizaciones sobre su comportamiento.The aim of this article is to establish the theoretical basis of the semantic annotation of the CESS-ESP and CESS-CAT corpora, by means of assigning to each predicate a Lexicosemantic Structure. The lexicosemantic patterns determine the argument structure, the correspondence between the arguments and the verb, and the diathesis alternations. The semantic annotation is carried out semi-automatically. As a result, a classification of predicates will be obtained and generalizations on the behavior of predicates will be drawn

    Fundamentos teóricos y metodológicos para el etiquetado semántico de CESS-CAT y CESS-ESP

    No full text
    The aim of this article is to establish the theoretical basis of the semantic annotation of the CESS-ESP and CESS-CAT corpora, by means of assigning to each predicate a Lexicosemantic Structure. The lexicosemantic patterns determine the argument structure, the correspondence between the arguments and the verb, and the diathesis alternations. The semantic annotation is carried out semi-automatically. As a result, a classification of predicates will be obtained and generalizations on the behavior of predicates will be drawn

    Fundamentos teóricos y metodológicos para el etiquetado semántico de CESS-CAT y CESS-ESP

    No full text
    The aim of this article is to establish the theoretical basis of the semantic annotation of the CESS-ESP and CESS-CAT corpora, by means of assigning to each predicate a Lexicosemantic Structure. The lexicosemantic patterns determine the argument structure, the correspondence between the arguments and the verb, and the diathesis alternations. The semantic annotation is carried out semi-automatically. As a result, a classification of predicates will be obtained and generalizations on the behavior of predicates will be drawn
    corecore